Introduir l’experimentació a les classes de ciències d’ESO i darrer cicle d’educació primària no és senzill. Els principals obstacles són l’elevat nombre d’alumnes i la poca disponibilitat de certs materials. L’objectiu d’aquesta sessió formativa és oferir un ventall de propostes per fomentar el learning by doing aportant recursos per treballar l’experimentació a classe amb productes casolans i instruments de baix cost, fomentant el treball per competències. Aquest curs us ofereix una aproximació a 5 diferents pràctiques implementades amb èxit a centres educatius.

• A qui va adreçat? professorat que imparteix ciències i tecnologia a l’ESO i docents de cicle superior de primària
• Quan? Dimarts 25 de juny de 2024 de 10:00 a 12:40
• Format: presencial (max. 20 persones) i en streaming via YouTube (per a qui no es pugui desplaçar)
• On? Aula 100 ubicat a la 1ª planta de la Facultat de Química i Enologia, Edifici N4, Universitat Rovira i Virgili, C/ Marcel·li Domingo 1, Tarragona
• Preu: gratuït amb inscripció prèvia
• Idioma: el curs es farà en català
• Es lliura certificat d’assistència als docents que assisteixen de forma presencial

Inscriu-te

Programa
10:00-10:10 Benvinguda
10:10-10:40 De la Missió Oró al passaport còsmic: Aplicació del mètode científic per resoldre un crim i la descoberta d’un exoplaneta
10:40-11:10 A 10 torns pel col·lapse: Treballar l’energia i els recursos des de l’educació per a la Justícia Global i el pensament crític.
11:10-11:40 DONA’m Ciència: Experimentem per entendre la ciència darrera de la feina de dones STEAM
11:40-12:10 Les dones de la Lluna: Programació i realitat augmentada per explicar la història de 31 cràters lunars
12:10-12:40 Missió AquaNet: Joc de taula i experimentació per aprendre a gestionar els recursos aquàtics

12:40-13:00 Cafè i networking

1. De la Missió Oró al passaport còsmic

Aplicació del mètode científic per resoldre un crim i la descoberta d’un exoplaneta

Aquesta proposta és un projecte interdisciplinari en el qual l’alumnat de 1r d’ESO es veu implicat en la resolució del Cas Missió Oró: s’ha segrestat una científica que estava treballant en una missió espacial i es demana la seva ajuda. Aplicant el mètode científic i a partir de set càpsules audiovisuals que expliquen un principi científic de manera demostrativa, l’alumnat troba pistes per avançar en la seva recerca i les instruccions per a realitzar els experiments (sempre amb materials casolans) necessaris per analitzar les proves i resoldre el cas.

Una vegada han resolt el segrest de la científica, aquesta els proposa que l’ajudin en el seu darrer descobriment: un nou exoplaneta. A partir d’aquí, cada grup investiga les variables del seu exoplaneta (massa, òrbita, composició, temperatura, etc.) mitjançant mètodes científics actuals com l’estudi de trànsits i d’espectres planetaris. En funció dels paràmetres analitzats es decideix si el seu planeta és habitable i s’inventa un organisme que podria habitar-lo. Seguidament, entra en joc la part creativa: la creació d’un lapbook còsmic amb la informació més rellevant sobre l’exoplaneta descobert. Al llarg del projecte, l’alumnat va realitzant un petit dossier de treball en format de passaport, i cada vegada que completa una petita missió n’obté una insignia. Finalment, el projecte s’assoleix quan l’alumnat obté les quatre insígnies del seu passaport, requisit imprescindible per poder presentar el seu lapbook a un congrés d’astronomia.

• Alumnes destinataris de la pràctica: 1r d’ESO – 2n d’ESO
• Àmbit: cientificotecnològic (biologia i geologia, matemàtiques, tecnologia), visual i plàstica

Equip Institut Jaume Huguet de Valls

Carla Carreras Pego. Graduada en Biomedicina per l’UAB i professora de biologia i geologia a l’Institut Jaume Huguet de Valls
Cristina Rodon Balmaña. Diplomada en Enginyeria Tècnica Agrícola per la UdL i professora de tecnologia i digitalització a l’Institut Jaume Huguet de Valls
Paloma Vicente Vives. Llicenciada en Biologia per la UB i professora de biologia i geologia a l’Institut Jaume Huguet de Valls

2. A 10 torns pel col·lapse

Treballar l’energia i els recursos des de l’educació per a la Justícia Global i el pensament crític.

El joc a ‘A 10 torns pel col·lapse’ aborda temes de recursos energètics i sostenibilitat, amb l’objectiu de sobreviure 10 torns en un sistema capitalista amb una demanda energètica creixent, explotant un jaciment de recursos per obtenir combustibles i materials per a la transició energètica. Es pot jugar amb un màxim de 5 ciutats i adaptar-se a diversos contextos i nivells educatius, fomentant el pensament crític dels estudiants.

El joc promou l’anàlisi de problemes, la presa de decisions i la comprensió dels sistemes. Durant el joc, es generen conflictes i situacions que reflecteixen els problemes del món actual, permetent l’aprenentatge d’enfrontar-los i buscar solucions. A més, es pot integrar en diverses activitats educatives, com a llançament, construcció de coneixement o aplicació, adaptant-se als objectius d’aprenentatge.

En resum, el joc ofereix una experiència d’aprenentatge pràctica i interactiva que desenvolupa el pensament crític dels estudiants, preparant-los per afrontar els reptes del món real i ser ciutadans informats i compromesos.

El joc ha estat creat per EduglobalSTEM i Punts Volats amb el suport d’una subvenció de l’AMB a Edualter i ECP.

• Alumnes destinataris de la pràctica: cicle superior de Primària, ESO i batxillerat
• Àmbit: Cientificotecnològic i Ciències Socials

Felip Lorenzo

És professor STEAM de l’Institut Ca n’Oriac. Ambaixador STEAMcat del Vallès Occidental i membre del grup de treball EduglobalSTEM. Ha realitzat tasques d’assessorament a centres i formació docent relacionats amb STEAM, ABP, Justícia Global i ODS i Indagació en ciències.  També ha participat en la creació de propostes didàctiques en col·laboració amb el CRAG i el CRECIM i actualment col·labora amb l’Escola d’Enginyeria de la UAB.

3. DONA’m Ciència

Experimentem per entendre la ciència darrera de la feina de dones STEAM

Construir una cambra fosca, per entendre la ciència darrera de la fotografia o fer un prova de pH amb col llombarda per aproximar-nos a la detecció de l’aluminosi, són dos de les pràctiques que proposa el programa DONA’m Ciència que té l’objectiu de divulgar la ciència a través de referents femenins.

Partint de vídeo-entrevistes a professionals relacionades amb les STEAM d’àmbits diversos i de diferents edats, formacions, bagatges i perfils professionals, s’apropa a l’alumnat als estudis cursats i la ciència darrera de la feina d’aquestes dones. Cada proposta inclou una pràctica experimental relacionada amb conceptes cientificotecnològics vinculats a les seves professions. D’aquesta manera l’alumnat contextualitza conceptes com la propagació rectilínia de la llum (en el cas de la construcció d’una cambra fosca) o el pH com a indicador del grau d’acidesa d’un compost (en el cas concret de l’aluminosi amb fenolftaleïna).

El programa està impulsat des de l’associació ENGINY-era, entitat social sense ànim de lucre que té com a objectius el foment i divulgació de les disciplines STEAM trencant amb els estereotips de gènere i altres discriminacions.

• Alumnes destinataris de la pràctica: Cicle superior de primària i ESO
• Àmbit: química i física

Sílvia Planella

És enginyera mecànica i arquitecta tècnica. A més és fundadora, directora i formadora de l’Associació ENGINY-era. Creadora del programa de TV DONA’n Ciència.

4. Les dones de la Lluna

Programació i realitat augmentada per explicar la història de 31 cràters lunars

La nostra Lluna ens parla de la convulsa història de la Terra i de tot el nostre Univers, però la seva superfície també reflecteix la història, les paradoxes i les contradiccions de l’ésser humà. Així, dels 300.000 cràters que hi ha a la Lluna, 1609 estan dedicats a persones però només 31 estan nomenats en honor a dones; 17 estan a la cara oculta i només 14 a la visible. Per tant, “Les dones de la Lluna” ens donen l’oportunitat d’explicar històries oblidades, les seves històries.

A partir de la proposta de la creació d’una col·lecció de cartes i vídeos biogràfics dedicats a cadascuna de la nostra protagonistes i els seus cràters, s’introdueix a l’alumnat el llenguatge de programació LaTeX per la creació de les cartes, la tècnica del Chromakey i el teleprompter per la realització dels vídeos. A més, per poder reunir tota la informació en un únic objecte es proposa el disseny d’una app de realitat augmentada programada utilitzant Unity-Vuforia.

Cal destacar que aquest projecte pretén a més donar a conèixer qui van ser aquestes 31 dones -la majoria científiques o filòsofes- i quins ha estat els mèrits pels quals un de els cràters lunars porti el seu nom posant un èmfasi especial en el tracte discriminatori que, en qualsevol època, ha rebut la dona respecte de l’home només pel fet de ser dona.

• Alumnes destinataris de la pràctica: 1r ESO
• Àmbit: tecnologia i TIC

Pedro J. Ramón Torregrosa

És professor de matemàtiques a del IES Gregorio Salvador de Cúllar (Granada) i doctor en Física per la Universitat de Granada. Els seus projectes uneixen sabers de disciplines molt diferents utilitzant com a catalitzador les TIC’s.

5. Missió AquaNet

Joc de taula i experimentació per aprendre a gestionar els recursos aquàtics

La Missió Aquanet és un joc de taula col·laboratiu en el que l’alumnat es posa en la pell de quatre professionals d’una empresa científica especialitzada en la preservació i reutilització de l’aigua.

La seva missió és explorar, investigar i protegir els recursos aquàtics a diferents indrets. Per fer-ho, hauran de resoldre els desafiaments que es plantegen a la ciutat, el bosc, la platja o la muntanya experimentant.

A la ciutat han d’analitzar mostres d’aigua per detectar el pH i l’efecte de la pluja àcida. A la platja hi ha sospites de contaminació. Al bosc hi ha una alerta de metalls pesants al riu. Cal procedir a netejar-ho. I a la muntanya hi ha sediments i cal filtrar l’aigua del riu.

• Alumnes destinataris de la pràctica: cicle superior de primària i 1r d’ESO
• Àmbit: química, medi natural i social

Equip AquaNet, guanyadors de l’Experimentathon 2024

Martín González Fernández és estudiant del màster en síntesi, catàlisi i disseny molecular de la URV
Yaroslav Hryhoryev és estudiant de doctorat de Química de la URV
Zoha Raza Rizvi és estudiant del màster en síntesi, catàlisi i disseny molecular de la URV

Amb la col·laboració de: